La Cerdanya és un territori històric que, com a conseqüència del Tractat dels Pirineus de 1659, va quedar dividit en dos: la comarca de l’Alta Cerdanya, que forma part dels Pirineus Orientals, és a dir, els territoris administrats per França, i la Baixa Cerdanya, que forma part d’Espanya, dins de la Comunitat Autònoma de Catalunya. Aquesta al seu torn, va quedar dividida entre les províncies de Girona i Lleida. Comprèn des del coll de la Perxa fins al congost de Martinet. La comarca limita amb Andorra, l’Ariège, el Capcir (part de la Cerdanya quan es va dividir), el Conflent, el Ripollès, el Berguedà i l’Alt Urgell. L’enclavament de Llívia forma part de la Baixa Cerdanya per estar sota sobirania espanyola, però els seus territoris estan situats enmig del territori francès, cosa que fa que geogràficament formi part de l’Alta Cerdanya. Les muntanyes que delimiten la vall oscil · len entre els dos mil i els gairebé tres mil metres d’altura (Carlit, 2921 m; Puigmal, 2909 m).
La vall que conforma la Cerdanya és un enfonsament tectònic situat a l’est de la serralada dels Pirineus. Amb una superfície de 1.086,07 km ², aquesta regió natural es divideix, en un 50,3% per a Espanya, i un 49,7% per França. Està regat pel riu Segre i els seus afluents. És dels pocs valls pirinenques que transcorre d’est a oest en comptes de la direcció nord-sud o sud-nord habitual. Això fa que la insolació a l’Alta Cerdanya sigui de les més importants d’Europa i ha estat aprofitat en el forn solar de Font-romeu.
En 2001 els habitants de la Cerdanya (“cerdans” o “ceretans”) eren 26 500, d’ells el 53,4% corresponen a Espanya i el 46,6% al França. La seva densitat és escassa, de 24 habitants per km ². El major nombre d’habitants es troba en la conurbació transfronterera de Puigcerdà-Bourg-Madame: 10 900 habitants en 2001.